ANY 2008
per
Albert Capell
Mª del Mar López
BIBLIOGRAFIA I INFORMACIÓ
MARÇ/ MARZO
Canvi d'horari pels nostres telescopis
> L'horari s'adelanta
Comença l'últim diumenge de Març i acava l'últim diumenge d'Octubre. L'horari adelantat s'iniciarà a les 2h de la matinada (hora peninsular) del diumenge 30 de març, moment en el qual els rellotges s'adelantaran una hora, i durarà fins les 3h de la matinada (hora peninsular) del diumenge 26 d'octubre, moment en el qual els rellotges es retardaran una hora.
GOTO: Horari d'estiu --> Sí
Cambio de horario para Nuestros telescopios
> El horario se adelanta
Empieza el último domingo de Marzo y acaba el último domingo de Octubre. El horario adelantado se iniciará a las 2h de la madrugada (hora peninsular) del domingo 30 de marzo, momento en que los relojes se adelantarán una hora, y durará hasta las 3h de la madrugada (hora peninsular) del domingo 26 de octubre, momento en que los relojes se retrasarán una hora.
GOTO: Horario de verano --> Sí
PLANETÀRIA
VENUS:
> Visible a l'alba a l'horitzó est. Molt brillant (magnitud -3,9)
> Visible durante el alba en el horizonte este. Muy brillante (magnitid -3,9).
MART / MARTE:
> Visible a la constel·lació de Gemini
> Visible durante toda la noche entre las constelación de Gemini.
SATURN / SATURNO
> Visible a la constel·lació del Lleó. En posició cada dia més favorable per a la observació. La inclinació actual dels seus anells és intermitja; d'aquí a un any a penes es veuran, ja que estaràn de canto.
> Visible en la constelación de Leo. Su posición cada día és más favorable para la observación..La inclinación actual de sus anillos es intermedia; dentro de un año apenas se verán, pues estarán casi de canto.
JÚPITER:
> Visible al final de la nit cap al SE, a la constel·lació de Sagitari.
> Visible al final de la noche hacia el SE, en Sagitario.
Fases de la LLuna:
LLUNA NOVA (nueva) ................ dia 7
QUART CREIXENT(creciente) ..... dia 14
LLUNA PLENA (llena) ................. dia 21
QUART MINVANT(menguante) .... dia 29
Tu Tiempo:
Fomento:
Equinocci / Equinoccio de Primavera
> El 20 de març, a les 05,48 h, comença la Primavera.
> El 20 de marzo, a les 05,48 h, comienza la Primavera
Pàsqua extrema al 2008
> El còmput eclesiàstic fixa la data de la Pasqua en el diumenge següent a la primera Lluna plena posterior al 20 de març. Aquest dia pot caure en qualsevol data compresa entre el 22 de març i el 25 d'abril. Com la Lluna Plena la trobem el divendres 21 de març (que segons el còmput eclesiàstic és el 22), la Pàsqua cau aquest any el 23 de març. Des del 1913 no s'havia anticipat tant la Setmana Santa.
Pasqua extrema en 2008
> El cómputo eclesiástico fija la fecha de la Pasqua en el domingo siguiente a la primera Luna llena posterior al 20 de marzo. Este día puede caer en qualquier fecha comprendida entre el 22 de marzo y el 25 de abril. Como la Luna llena la encontramios el viernes 21 de maro (que según el cómputo eclesiástico es el 22), la Páscua cae este año el 23 de marzo. Desde 1913 no se habia anticipado tanto la Semana Santa.
El cel nocturn de març
> Cap a l' oest es van amagant les constel·lacions d'hivern: Orió i Taurus, el triangle d'hivern, format per les estrelles Sirius (de Canis Major), Procyon (de Canis Minor) i Betelgeuse (de Orió). Encara podem contemplar els cúmuls estel·lars oberts de la constel·lació d'Auriga, M36, M37 i M38. També podem aprofitar per observar els cúmuls M 41 en el Ca Major i M 35 en Gemini.
Pel meridià, mirant amunt, veiem la constel·lació del Lleó, el cap del qual s'assembla a una falç, amb la brillant estrella Regulus, precedida, de Saturn. A Leo podem veure algunes galàxies com M65, M66, M95 i M96. Mirant cap al zenit l'Ossa Major és ben visible. Si partim de les estrelles de l'Ossa Major, Merak i Dubhe (les de la caixa del carro) i allarguem la seva distància unes 5 vegades, arribarem a l'estrella Polar, que ens marca el nord.
El cielo nocturno en Marzo
> Hacia el oeste podemos ver aún las constelaciones de invierno: Orión i Taurus y el triángulo de invierno, formado por las estrellas Sirius (de Canis Major), Procyon (de Canis Minor) y Betelgeuse (de Orión). Aún podemos contemplar los cúmulos estelares abiertos de la constelación de Auriga, M36, M37 y M38. También podemos aprovechar para observar los cúmulos M 41 en Canis Major, M 35 en Gemini.
Por el meridiano, vemos la constelación de Leo, cuya cabeza se asemeja a una hoz, con la brillante estrella Regulus, precedida de Saturno. En Leo podemos ver, con un pequeño telescopio, las galaxias M65, M66, M95 y M96. Mirando hacia cénit la Ossa Mayor es bien visible. Partiendo de las estrellas del carro, Merak y Dubhe, prolongando unas 5 veces su distancia, llegamos a la estrella Polar, que nos marca el Norte.
Conjuncions / Conjunciones
> . Mercuri, Venus, Júpiter i La Lluna, dies 3 i 5 , mirant cap el SE, poc abans de la sortida del Sol. Es recomana l'ús dels binocles.
. Dia 12 Mercuri, Venus i Júpiter , mirant cap el SE, poc abans de la sortida del Sol. Es recomana l'ús dels binocles.
. El mateix dia 12 a les 19 h. les Pléiades són a 1º de La Lluna
. Mirant al Sur-Surest, al matí, poc després de l'inici de l'alba veurem a Júpiter i la Lluna el dia 30
. El 31 veurem a La Lluna proper a Nunki.
> . Mercurio, Venus, Júpiter y La Luna, días 3 y 5 , mirando hacia el SE, poco antes de la salida del Sol.
. Día 12 Mercurio, Venus y Júpiter , mirando hacia el SE, poco antes de la salida del Sol. Se recomienda el uso de prismáticos
. El mismo día 12 a las 19 h. las Pléyades se encuentran a 1º de La Luna
. Mirando al Sur-Surest, por la mañana, poco después del inicio del alba veremos a Júpiter y la Lluna el día 30
. El 31 veremos a La Luna cercano a Nunki
MARATÓ MESSIER / MARATÓN MESSIER.
> Localitzar els 110 objectes Messier (primer catàleg d'objectes de cel profund) en una sola nit constitueix una divertida marató. Cal fer-ho abans de l'equinocci de primavera i en nits sense Lluna. Enguany podeu aprofitar la nit del 7 al 8 de març i la nit del 28 al 29. Cliqueu a les adreces que teniu a continuació i tindreu la llista ordenada per a l'observació dels 110 objectes celestes.
> Localizar los 110 objetos Messier (primer catálogo de objetos de cielo profundo) en una sola noche constituye una divertida maratón. Conviene hacerla antes del equinocio de primavera y en noches sin Luna. Este año podéis aprovechar la noche del 7 al 8 de Marzo y la del 28 al 29. Clicar sobre las direcciones que teneis a continuación para obtener la lista ordenada para la observación de estos 110 objetos.
Albert Capell: http://perso.wanadoo.es/acapell/textoshtm/t%E8cnic/marato.htm
El Cielo del Mes: http://www.elcielodelmes.com/Objetos_Messier.php
ISS, Estación Espacial
> Un dels dies que es podrà veure be és el 24 de març.
El camí que farà anirà des del sud-oest cap al nord-est.
Comença a les 21:43:40. Troba la seva màxima alçada a sobre nostre a les 21:48:30 i acaba a les 21:53:15
> Uno de los días que se podrá ver bien es el 24 de marzo.
El camino que hará será desde el sudoeste hacia al nordeste.
Comienza a las 21:43:40. Llega a su máxima altura sobre nosotros a las 21:48:30 y acaba a las 21:53:15
ABRIL
PLANETÀRIA
MART / MARTE:
> Visible a la constel·lació de Geminis
> Visible en la constelación de Geminis.
SATURN / SATURNO :
> Visible a la constel·lació del Lleó. La inclinació actual dels seus anells és intermitja; d'aquí a un any a penes es veuran, ja que estaràn de canto.
> Visible en la constelación de Leo. La inclinación actual de sus anillos es intermedia; dentro de un año apenas se verán, pues estarán casi de canto.
JÚPITER:
> visible al final de la nit, cap al SE, a la constel·lació de Sagitari.
> Visible al final de la noche hacia el SE, en la constelación de Sagitario.
Fases de la LLuna:
LLUNA NOVA (nueva).................. dia 6
QUART CREIXENT(creciente) ..... dia 12
LLUNA PLENA (llena).................. dia 20
QUART MINVANT(menguante) .... dia 28
Tu Tiempo:
Fomento:
Pluja d'estels / lluvia de estrellas (meteoritos):
> Dia 22: màxima pluja de les Lírides. La lluna plena farà difícil la seva observació.
> Día 22: máxima lluvia de las Líridas. La Luna llena entorpecerá su observación.
El cel nocturn d'abril
Cap a l' oest es van amagant les constel·lacions d'hivern: Orió i Taurus: el triangle d'hivern, format per les estrelles Sirius (de Canis Major), Procyon (de Canis Minor) i Betelgeuse (de Orió). Encara podem contemplar els cúmuls estel·lars oberts de la constel·lació d'Auriga, M36, M37 i M38. També podem aprofitar per observar els cúmuls M 41 en el Ca Major i M 35 en Gemini.
Pel meridià, mirant amunt, veiem la constel·lació del Lleó, el cap del qual s'assembla a una falç, amb la brillant estrella Regulus. A Leo podem veure algunes galàxies com M65, M66, M95 i M96. Mirant cap al zenit l'Ossa Major és ben visible. Si partim de les estrelles de l'Ossa Major, Merak i Dubhe (les de la caixa del carro) i allarguem la seva distància unes 5 vegades, arribarem a l'estrella Polar, que ens marca el nord.
Al nord hi podem veure Cassiopea, i al sud-est s'aprecia ja l'Escorpí amb l'estrella vermella Antares; al sud hi ha Virgo, amb l'estrella blanc-blavosa Spica ( l'espiga), de primera magnitud. Cal destacar l'estrella doble Pòrrima. També hi ha la galàxia el Sombrero (M104), que està a uns 30 millons d'anys-llum de nosaltres. És una galàxia espiral vista de canto.
Aquesta regió del cel està plena de galàxies que val la pena observar.
El cielo nocturno en Abril
Hacia el oeste van declinando las constelaciones de invierno: Orión i Taurus y el triángulo de invierno, formado por las estrellas Sirius (de Canis Major), Procyon (de Canis Minor) y Betelgeuse (de Orión). Aún podemos contemplar los cúmulos estelares abiertos de la constelación de Auriga, M36, M37 y M38. También podemos aprovechar para observar los cúmulos M 41 en Canis Major, M 35 en Geminis.
Por el meridiano, vemos la constelación de Leo, cuya cabeza se asemeja a una hoz, con la brillante estrella Regulus. En Leo podemos ver, con un pequeño telescopio, las galaxias M65, M66, M95 y M96. Mirando hacia cénit la Ossa Mayor es bien visible. Partiendo de las estrellas del carro, Merak y Dubhe, prolongando unas 5 veces su distancia, llegamos a la estrella Polar, que nos marca el Norte.
Al Norte està Casiopea y, al Sureste se asoma ya Escorpión con la brillante estrella rojiza Antares; hacia el Sur la constelación de Virgo con Spica (la Espiga), estrella blanco-azulada, de primera magnitud. Cabe destacar la estrella doble Pórrima. NO dejéis de observar la galaxia espiral, vista de canto, del Sombrero (M104), que està a unos 30 millones de años-luz de nosotros.
Esta región del cielo està llena de galaxias que merece la pena observar.
Conjuncions / Conjunciones
> . Dies 11, i molt més el 12, trobarem un triangle format pel planeta Mart amb Càstor i Pólux, dues estrelles de Gèminis, totes tres a prop de La Lluna, mirant al suroest, a gran alçada per sobre de l'horitzó i poc després de la posta de sol.
. Dia 15, trobem a Saturn i a l'estrella Régulus de la Constel·lació de Lleo, al nord de la Lluna, a Lleó, mirant al suroest, a gran alçada per sobre de l'horitzó i poc després de la posta de sol.
. Dia 27 Júpiter, al nord de la Lluna a Sagitari, mirant al sud i poc després de l'alba
> . Días 11, y mucho más el 12, encontraremos un triángulo formado por el planeta Marte con Cástor i Pólux, dos estrellas de Géminis, las tres cerca de La Luna, mirando al suroeste, a gran altura sobre el horizonte y poco después de la puesta de sol.
. Día 15, encontramos a Saturno y a la estrella Régulus de la Constelación de Leo, al norte de La Luna. mirando al suroeste, a gran altura por encima del horizonte y poco después de la puesta de Sol.
. Día 27, Júpiter, al norte de la Luna en Sagitario, mirando al sur y poco después del alba.
ISS, Estación Espacial
MAIG
PLANETÀRIA
MERCURI /MERCURIO:
> Visible durant la primera quinzena de maig al capvespre, a l'horitzó O-NO.
> Visible en la primera quincena de Mayo al atardecer en el horizonte O-NO.
SATURN / SATURNO :
> Visible a la constel·lació del Lleó. La inclinació actual dels seus anells és intermitja; d'aquí a un any a penes es veuran, ja que estaràn de canto.
> Visible en la constelación de Leo. La inclinación actual de sus anillos es intermedia; dentro de un año apenas se verán, pues estarán casi de canto.
JÚPITER:
> Visible a la segona meitat de la nit, a la constel·lació de Sagitari.
> Visible durante la segunda mitad de la noche, en Sagitario.
Fases de la LLuna:
LLUNA NOVA (nueva) .................dia 5
QUART CREIXENT(creciente) .....dia 12
LLUNA PLENA (llena) .................dia 20
QUART MINVANT(menguante) ...dia 28
Tu Tiempo:
Fomento:
DIA 10
> Pocs minuts abans del mitgdia (TU) la Lluna Mart. Només es pot veure amb telescopi. Mart desapareixerà pel costat fosc de la Lluna
> Pocos minutos antes del mediodía (TU) la Luna oculta Marte, fenómeno visible con telescopio. Marte desaparecerá por el lado oscuro de la Luna.
DIA 12 :
> La nit del 12 al 13 la Lluna, l'estrella Règulus i Saturn formen un triangle (per perpectiva).
> La noche del 12 al 13 la Luna , la estrella Regulus y el planeta Saturno forman un triángulo (por perspectiva)
Pluja d'estels / Lluvia de estrellas (meteoritos):
> Dia 5 a les 18 h TU (a partir de les 8 del vespre) màxima pluja de Eta Aquaridas, que solen tenir bòlids molt lluminosos.
> Día 5 a las 18 h TU (a partir de las 8 de la tarde) máxima lluvia de Eta Aquarius, que suelen tener bólidos muy luminosos
El cel nocturn de maig
Cap a l'oest, veiem la constel·lació del Lleó, el cap del qual s'assembla a una falç, amb la brillant estrella Regulus. A Leo podem veure algunes galàxies com M65, M66, M95 i M96. Cap al zènit les constelo·lacions del Bover, amb la brillant Arcturus (estrella gegant vermella), i corona Boreal. A prop hi ha també la constel·lació de Cannis Venatici (Gossos de Caça) on hi ha la famosa galàxia del Remolí (M51). També l'Ossa Major és ben visible. Si partim de les estrelles de l'Ossa Major, Merak i Dubhe (les de la caixa del carro) i allarguem la seva distància unes 5 vegades, arribarem a l'estrella Polar, que ens marca el nord. Al sud-est s'aprecia ja l'Escorpí amb l'estrella vermella Antares.
El cielo nocturno en Mayo
Hacia el oeste vemos la constelación de Leo, cuya cabeza se asemeja a una hoz, con la brillante estrella Regulus. En Leo podemos ver, con un pequeño telescopio, las galaxias M65, M66, M95 y M96. Mirando hacia el zénit vemos las constelaciones Boyero, con su brillante estrella gigante roja (Arcturus), y Corona Boreal. Cerca está la constelación de Canis Venatici (Perros de Caza) en donde se encuentra la famosa galaxia del Remolino (M51). La Ossa Mayor sigue bien visible. Partiendo de las estrellas del carro, Merak y Dubhe, prolongando unas 5 veces su distancia, llegamos a la estrella Polar, que nos marca el Norte. Hacia el sureste asoma ya Escorpión con la roja Antares.
CURSOS i Activitats 2008
XLIè CURS D’INICIACIÓ A L’ASTRONOMIA
Del 5 de maig al 2 de juny 2008
PROGRAMA
ISS, Estación Espacial
http://www.n2yo.com/passes.php?s=25544
> Aquest mes es veu molt aviat al matí, a les 4, les 5 o les 6 de la matinada
> Este mes se ve muy pronto por la mañana, a las 4, las 5, o las 6 de la madrugada
JUNY / JUNIO
Fases de la LLuna:
LLUNA NOVA (nueva)............... dia 3
QUART CREIXENT(creciente) ... dia 10
LLUNA PLENA (llena)................ dia 18
QUART MINVANT(menguante) .. dia 26
Tu Tiempo
Fomento
PLANETÀRIA
SATURN / SATURNO :
> Visible a la constel·lació del Lleó fins a mitjanit..També s'hi pot veure Mart, amb el seu color roig.
> Visible en la constelación de Leo. También puede observarse Marte, con su típico color rojo.
JÚPITER:
> Visible la major part de la nit, però a poca altura sobre l'horitzó, a la constel·lació de Sagitari.
> Visible durante la mayor parte de la noche, en Sagitario y a poca altura sobre el horizonte.
Altres fenòmens / Otros fenòmenos:
DIA 3 a les 13h (TU)
> La Lluna està en el perigeo, a 357.250 km de la Terra
> La Luna se encuentra en el perigeo, a 357.250 km de la Tierra.
DIA 7
> Venus en conjunció amb Mercuri
> Venus en conjunción con Mercurio.
DIA 16 a les 18 h (TU)
> La Lluna a l'apogeo, a 406.230 km de la Terra
> La Luna en el apogeo, a 406.230 km de la Tierra.
DIA 21 a les 00:53 h(TU)
> Solstici d'estiu.
> Solsticio de verano.
DIA 27 a les 2 h(TU)
> Neptú a 0,3º al nord de la Lluna
> Neptuno estarà a sólo 0,3º al Norte de la Luna.
Pluja d'estels (meteorits): Dia 22
Inici de la pluja de les Boòtides, amb el màxim pel dia 27.
Lluvia de estrellas (meteoritos): Día 22
Comienza la lluvia de las Boótidas, con un máximo el 27
El cel nocturn de juny
La constel·lació del Lleó, el cap del qual s'assembla a una falç, es va amagant per l'oest. També, cap a l'oest, veiem la brillant Arcturus; si mirem cap l'est la brillant Vega de la constel·lació de la Lira. Pel sud hi veiem Antares, l'estrella l'estrella més brillant de l'Escorpí. Al zènit hi podem veure la constel·lació d'Hèrcules, amb el seu famós i bonic cúmul globular M13. La Via Làctia es dibuixa: observem l'esplendor de Sagitari, el cor de la Via Làctia.
Encara podem observar constel·lació de Cannis Venatici (Gossos de Caça) on hi ha la famosa galàxia del Remolí (M51) i l'Ossa Major. Si partim de les estrelles de l'Ossa Major, Merak i Dubhe (les de la caixa del carro) i allarguem la seva distància unes 5 vegades, arribarem a l'estrella Polar, que ens marca el nord.
El cielo nocturno en Junio
La constelación de Leo, cuya cabeza se asemeja a una hoz, va desapareciendo por el oeste.También, hacia el oeste, està el Boyero, con su brillante Arcturus, y Corona Boreal. Cerca está la constelación de Canis Venatici (Perros de Caza) en donde se encuentra la famosa galaxia del Remolino (M51). La Ossa Mayor sigue bien visible. Partiendo de las estrellas del carro, Merak y Dubhe, prolongando unas 5 veces su distancia, llegamos a la estrella Polar, que nos marca el Norte.
En el cénit vemos la constelación de Hércules, con su famoso y bello cúmulo globular M13. Se dibuja ya la Vía Láctea, especialmente la zonas cercanas a Sagitario. Por el este están ya las constelaciones de verano, especialmente visible Vega, la estrella más brillante de la cosntelación de la Lira.
© Copyrigt albertcapellbrugués - 2007
JULIOL
Fases de la LLuna:
LLUNA NOVA (nueva).................. dia 3
QUART CREIXENT(creciente) ...... dia 10
LLUNA PLENA (llena)................... dia 18
QUART MINVANT(menguante) ..... dia 25
Tu Tiempo
Fomento
PLANETÀRIA
MERCURI / MERCURIO:
> Visible a l'alba durant la primera quinzena del mes, a l'horitzó E-NE.
> Visible al amanecer durante la primera quincena del mes sobre el horizonte E-NE.
VENUS:
> Després de la posta de Sol es veu a l'O-NO.
> Visible después de la puesta de sol, port el O-NO.
MART/ MARTE:
> Visible al capvespre, cap a l'oest.
> Visible al anochecer,
hacia el Oeste.
JÚPITER:
> Visible tota la nit, a la constel·lació de Sagitari. Molt brillant (magnitud -2.7), ja que està en oposició amb el Sol (dia 9) i menys lluny de la Terra (a només 623 milions de km.).
> Visible durante la mayor parte de la noche, en Sagitario. Brilla mucho (magnitud -2.7), puesto que se encuentra en oposición con el Sol (día 9) y menos alejada de nuestro planeta (a solo 623 millones de km).
SATURN / SATURNO:
> Visible al capvespre, cap a l'oest a Leo.
> Visible al anochecer, hacia el Oeste en Leo.
Altres fenòmens / Otros fenómenos:
DIA 1 a les 21h (T.U.)
> La Lluna en el perigeo, a 359.510 km de la Terra
> La Luna se encuentra en el perigeo, a 359.510 km de la Tierra.
DIA 4
> La Terra a l'afeli (més allunyada del Sol), a 152.104.000 km del Sol.
> La Tierra en el afelio (más alejada del Sol), a 152.104.000 km del Sol.
DIA10 a les 18 h (T.U.)
> Mart a 0,6º al sud de Saturn, a Leo.
> Marte a 0,6º al Sur de Saturno, en Leo.
DIA14 a les 04 h (T.U.)
> La Lluna a l'apogeo, a 405.450 km de la Terra
> Luna en el apogeo, a 405.450 km de la Tierra.
El cel nocturn de juliol
La brillant Vega, de la constel·lació de la Lira, es troba aproximàdament al zenit, i Arcturus brilla més a l'oest. Cap al sur, Sagitari, a on la Via Làctia es dibuixa perfectament (en ambients amb poca contaminació lumínica). Amb llargavistes hi descobrireu un munt d'objectes interessants. A la constel·lació d'Hèrcules observeu el famós i bonic cúmul globular M13.
Observeu la configuració coneguda amb el nom de: el triangle d'estiu, tres estrelles brillants de tres constel·lacions diferents: Deneb, de la constel·lació del Cigne, situada més al nord; Altair, de la constel·lació de l'Àguila marca el vèrtex sud; i Vega, la més brillant de les tres, a la constel·lació de la Lira ( no deixeu de mirar-hi la nebulosa planetària M57 - el popular dònut).
Encara podem observar a la constel·lació de Canes Venatici (Gossos de Caça) la famosa galàxia del Remolí (M51), i la constel·lació de l'Ossa Major, ja cap a l'oest.
El cielo nocturno en Julio
La brilante Vega, de la constelación de la Lira, està casi en el cenit, y Arcturo, del Boyero, brilla por el Oeste. Hacia el sur, Sagitario,en donde la vía Láctea se dibuja perfectamente (en lugares con poca contaminación lumnínica). Con unos prismáticos descubriréis muchos objetos interesantes. En la constelación de Hércules ver el famoso i bello cúmulo globular M13.
Observad la confuguración conocida como el Triángulo de verano, tres estrellas brillantes de tres constelaciones diferentes: Deneb, en la constelación del Cisne, situada más al Norte; Altair, en la constelación del Aguila señala el vértice Sur; y Vega, la más brillante, en la constelación de la Lira (no dejéis de mirar la nebulosa planetaria M57, dónut en el argot.
Todavía se puede observar la galaxia del Remolino -M51- en Canes Venatici, y la constelación de la Osa Mayor, ya hacia el Oeste.
© Copyrigt albertcapellbrugués - 2007
BIBLIOGRAFIA I INFORMACIÓ OBTINGUDA DE:
> Pàgina web d'Albert Capell
> Pàgina web del Instituto Gográfico del Ministerio de Fomento
> Pàgina web El Cielo Del Mes, de Miguel y Vicente Díaz
> "Guía del cielo 2008".
Editorial ESPASA (Guías visuales ESPASA).
Por Pedro Velasco y Telmo Fernández
Ilustrado por Toño Bernedo
> "Guía del cielo 2008".
Editorial PROCIVEL
Enrique y Pedro Velasco
> ISS, Estació Espacial
Alguns links on podreu trobar informació / Algunos links donde podéis encontrar información :
http://www.calsky.com/cs.cgi
http://www.n2yo.com/?s=32486
mapes a temps real :
http://www.n2yo.com/passes.php?s=32699
en castellà:
http://www.estacionespacial.com/
|
